El cas d’un nen, l’Àlex, d’11 anys, nascut per fecundació in vitro i amb un part difícil on es van haver d’utilitzar els fòrceps per treure’l. Des de petit, és incapaç de dormir sense el llum encès, la televisió a tot volum i aixecant-se després de poques hores d’anar al llit per anar al llit dels pares. No reacciona a cap tractament, inclòs el mètode Estivill, tan efectiu per a molts casos d’infants amb problemàtiques relacionades amb el son. ”Era constant la lluita, l’angoixa, les nits, sempre les nits.....”, diu la mare.
De fet el nen, no pot dormir fins que es lleva i s’instal·la al llit dels pares, bàsicament si hi ha la mare i ell la pot tocar. “Ell deia que tenia por, però jo no crec que tingués por, era la necessitat de sentir que jo estava allà, de tocar-me”. A més, l’Àlex es lleva a la nit, com un sonàmbul i es passeja per la casa amb ganes d’orinar de manera que ho pot fer a qualsevol racó. L’endemà, no es recorda de res. “Se li nota que li dol per dins però per més que ho intenta no pot vèncer el neguit”. Els pares i, sobretot la mare, estan bastant fatigats per aquesta constant intranquil·litat.
Un altre símptoma evident en l’Àlex és la seva ànsia compulsiva amb el menjar. Si no pot menjar a l’instant es posa de molt mal humor. Segons explica la mare: “L’últim mes d’embaràs no va créixer gens, creixement zero, en diuen. Jo estava amb problemes de diabetis d’embaràs. Potser va passar gana en aquest període i d’això la seva ànsia pel menjar”.
Fa un mes i mig van contactar amb el Dr. Piro i van començar les sessions de RESFO. “En la primera sessió, l’Àlex s’estira a la llitera, sense parlar, tanca els ulls mentre li passo els filtres de color al voltant del cos i del cap per fer lectura de les seves memòries cel·lulars. S’aixeca relaxat i li pregunto: com et trobes?. Relaxat, em diu. Ve una segona vegada per una nova sessió. S’estira, es relaxa. Li pregunto després com es troba i em diu textualment: Ja no tinc res”, ens explica el Dr. Piro.
Després de dues sessions, l’Àlex dorm sol, no demana anar al llit dels pares, a la nit, s’aixeca sol per anar a fer pipí i torna al seu llit. Encara necessita una mica de llum per dormir, el televisor encès però baixet, ni molt menys com abans. “Ha sigut un canvi radical en un mes i mig. És o no és. Doncs és,.......són onze anys provant”, diu la mare. Ara, el nen està content i li explica a la seva àvia, amb orgull, que ha dormit tota la nit. L’ànsia per menjar ha disminuït molt, està més tranquil i és capaç de no menjar compulsivament.
De manera general, l’Àlex ha tingut un canvi, una maduració, ”ara estudia sol, és més responsable, és com si hagués fet un pas per a fer-se gran”.
Ha acceptat molt bé els tractaments de RESFO, s’estira, es relaxa i deixa fer. Contràriament, fa uns mesos, en una visita a una psiquiatra, quan aquesta va suggerir un tractament amb pastilles, “ell va obrir els ulls i va dir: no! jo no vull, eh? pastilles no eh?”. Ara diu, encara que no li agrada molt parlar d’això, que “el Dr. m’ha ajudat però jo he fet molt, ho he aconseguit amb el meu esforç i el meu treball, d’acord?”. I és que l’Àlex ha comprès internament, el que la RESFO l’ha ajudat a fer: a responsabilitzar-se del seu treball, a ser conscient de la connexió amb ell mateix i amb el seu entorn. Els pares de l’Àlex estan molt agraïts, “perquè anaven passant els anys i no trobàvem solució i ens anàvem inquietant. Ara estem molt contents i animem a qui tingui algun problema a què ho provi”.
Gràcies a la nova visió de l’home utilitzada per la RESFO, que suprimeix alguns dels límits de la medicina, en aquesta última sessió s’ha pogut harmonitzar el conjunt dels components del ser, el que ha retornat la seva unitat i, conseqüentment la seva serenitat.

Article basat en les entrevistes directes realitzades als pares de l’Àlex i al Dr. Piro el juny de 2013 després de 3 sessions de RESFO.